wicheli

Conclusions

Bé, és difícil arribar a unes conclusions exactes després d'un recorregut tan llarg amb tants bots, bassals i paisatges, però intentaré explicar una mica com va començar l'Elisa en aquesta investigació i com va acabar. La veritat és que, en els inicis i naixement d'aquesta investigació, el meu cap deambulava perdut per un planeta amb molts interrogants. No entenia ni podia visualitzar mentalment com construir la investigació que se'ns proposava. Mai havia dut a terme cap mena d'investigació ni tampoc havia practicat cap dels mètodes que hem realitzat al llarg del projecte. El cas és que sense adonar-nos-en ja estàvem dins d'aquell llarg viatge, i el gros encara estava per venir. Els primers passos, podria dir que, van ser petjades molt poc fermes. Unes petjades petites i lleugeres que mostraven la falta de coherència a l'hora d'entendre el conjunt de la investigació en si. No obstant això, vam agafar la tria de la temàtica (vinculada al pensament màgic i el fet relacionat amb la màgia) amb ganes i entusiasme. Podríem dir que estàvem molt motivades. Però a mesura que la investigació avançava els canvis es feien més bruscos i no podíem acabar d'acotar el nostre terreny. Vam formular la nostra pregunta mare: És el pensament màgic una eina de resistència al col·lapse identitari? Però, com ja bé he dit, els canvis eren constants, i els passos vulnerables, per la qual cosa la pregunta va anar variant a mesura que ho feien els interessos també. A més a més, com sol passar en les persones humanes, acostumàvem a entrebancar-nos amb l'ambició i les idees més llunyanes. El desk research, va ser el primer mètode i va ser una pluja de màgia estranya. Algunes companyes valentes van navegar pel gran mar màgic de les xarxes mentre que, d'altres, preferíem anar a la biblioteca a jugar a ser bruixetes emportant-se llibres d'encanteris, màgia, fades i mons espirituals. Va ser un bon moment (sense oblidar que el caos perdurava com a símptoma principal) però el desk research no va ser el meu mètode preferit ni molt menys. De fet, no em sentia gaire motivada en aquest. La següent parada era l'entrevista. L'entrevista... Com sempre vam començar bojament caòtics entre personatges que se'ns apareixien i d'altres que se'ns proposaven. Però, com anàvem a escollir una persona si ni tan sols teniam clara la pregunta mare ni els límits del nostre terreny? Crec que va ser precisament per aquest motiu que el mètode de l'entrevista se'ns va desplaçar fins al punt que vam sortir una mica dels timings. Res d'Aramís Fuster, de Lucía Egaña ni cyberwitches. Ja la teníem; Artista, Curadora, professora i recent mare, Caterina Almirall representava un perfil idoni per la nostra investigació. I va ser arran de la investigació del seu treball, sumada també, amb la mateixa entrevista, la que va fer possible posar una catifa per sobre d'aquell terreny que tant ens havia costat conquerir. Vam caminar fermes per un corrent que ens portava per les rutes del paper de la dona dins la màgia i el feminisme. I, després d'una entrevista molt agradable i enriquidora, va sorgir la idea de realitzar una autòpsia a partir de la creació d'un Tarot. La Caterina ens havia mostrat un treball seu on s'havia apropiat del tarot i els seus significats per a crear un de nou amb una temàtica concreta. Així mateix, ho vàrem fer nosaltres: LA Tarot, un tarot del feminisme i la màgia. Vam pensar cada carta amb relació a les ja existents i al seu respectiu significat. Portar a cap els dibuixos de LA Tarot va ser la meva part preferida segurament, tot hi que, per aquells temps els temps ens menjava a una velocitat que espantava. I finalment la ficció. Amb la ficció es va fer un treball de recerca de les W.I.T.C.H molt profund que va servir per ha ficcionar els nostres personatges; fans d'aquest grup de resistència feminista. Les grans referents. Aquests últims dies de posar la ficció a la pràctica gràfica de la web han estat els més intensos, sobretot pel fet que, tot i que mentalment havíem fet un salt gegant, tot es trobava encara una mica desplegat. Això no obstant, vaig i vam arribar per fi a comprendre la investigació com a conjunt. Ara tot cobrava un sentit. Només calia plasmar-ho I així ho vàrem fer. I fins avui...
Ha sigut una investigació amb moltes corbes, però finalment ho hem aconseguit. Segurament entenent i veien la investigació ara, actualment, hauria canviat moltes coses, però, això no treu que no estigui contenta del resultat i de tot el procés en si.