Conversa amb

Caterina Almirall

Vam trobar-nos amb la Caterina Almirall un divendres a les 12 h, a una aula de la Massana. Més que una entrevista va ser una conversa amb ella, on vam parlar sobre pràctiques artístiques, màgia, resistència i aprenentatge.

Començar a tenir un contacte amb la màgia no és una cosa que un acostumi a decidir, sinó que te la trobes. La Caterina recorda perfectament com va començar ella, va ser anys enrere, quan era petita un cop a la setmana venia la seva àvia a dinar, i en acabat, les dues es posaven a pintar. De tant en tant ella portava el pèndol i unes cartes per exercitar la telepatia també per jugar mentre pintaven. Des del primer moment la màgia va anar lligada a l'art, i han anat creixent alhora, alimentant-se l'un de l'altra. Molts anys més endavant, la Caterina va decidir exposar a casa seva, en concret al passadís. Això li va donar peu a reflexionar sobre l'espai domèstic, la quotidianitat i la mateixa casa on ella vivia i on havia viscut la seva mare i la seva àvia. És en aquell moment on descobreix pintures de la seva àvia que mai havien sortit de la casa i també troba el pèndol. Art i màgia. L'art és una cosa que més o menys tenim present, que està a tot arreu, però la màgia, en canvi, sempre ha estat amagada o socialment mal vista, és per això que ens n'oblidem sovint que existeix.

La relació que hi té ella amb la màgia ha estat sempre molt orgànica, en alguns moments de la vida l'ha tingut molt present, però ara mateix no la pràctica gaire. Tot i això, ella sempre l'ha usat com a metodologia de treball i no tant a escala personal. També ens va comentar que el tarot l'utilitzava en moments de lleure entre amics, per a conversar i jugar. De totes maneres, la relació que té ella amb tot això sempre ha estat crítica, és una eina que li ha servit per a qüestionar i buscar altres formes de respondre i indagar. En cap moment ha considerat el tarot com a veritat única i correcta. Ella explica que el tarot l'utilitza per a conversar entre dues persones o de forma col·lectiva, però sempre amb la intenció de compartir, és una eina que serveix per a explicar i per a parlar. Un imaginari en comú amb imatges i símbols. El pèndol, en canvi, té una cosa més individual, la relació entre el pèndol i tu, de confiar, d'estar en connexió.

El projecte un món comú, que va fer a chiquita room, consistia a reinterpretar la carta del tarot del món. Va fer dues noves baralles a partir d'una carta, la primera és un text sobre la idea tan complexa de món, el qual va fraccionar convertint-lo en una baralla. La segona baralla és sobre imatges que expliquen, des de diferents punts de vista el concepte món.

Li vam preguntar què li aporta el pensament màgic i les seves pràctiques que no li hagués aportat algun altre mètode més racional o científic del relat hegemònic. El pensament màgic sempre ha sigut la part amagada, la part lletja, la de les bruixes que en el fons sols eren dones poderoses o bé dones que sabien curar. La Caterina va contestar que pensava en la seva àvia, que ella li havia ensenyat el pèndol i la telepatia i que no era pas res que fessin d'amagat. Que la seva àvia no era un bruixa com les que ens imaginem o potser justament sí que ho era, ja que ser bruixar potser és això. Aquesta convivència entre formes d'entendre i explicar-nos el món. Tot això màgic està en el nostre dia a dia, tota l'estona estem fent rituals, conjurs, amb el mateix llenguatge i la forma de relacionar-nos encara que ho neguem. Inclús algunes celebracions religioses que celebrem sense pensar que han nascut de rituals màgics relacionats amb la naturalesa. I ho tenim com oblidat, però sempre hi és allà. No és que no hi siguin aquestes coses, és que no les veiem. No fem res de nou, tot hi és, però no tenim la capacitat de veure-ho, o no volem veure-ho perquè sempre ens han dit que això és fals. Desestructurar aquestes estructures de pensament i descobrir què hi ha allà. Com quan ella va trobar el pèndol, que ja hi era allà, però no hi havia parat atenció per a veure'l. Quines formes de coneixement hi ha allà, però fins ara no hem trencat la barrera que ens separa d'allà. Obrir la ment per a trobar que el pensament no és únic i vertader. Per a aprendre hem d'estar oberts a canviar alguna cosa, però la resistència moltes vegades és dins nostre i és necessari un esforç, un procés de transformació. Progressivament, anem canviant la forma de veure, i necessita temps.

També ens va ensenyar una baralla del tarot que va fer ella amb unes companyes sobre internet. Són uns dibuixos que presenten símbols que veiem a internet molt coneguts, i que no és necessari saber què significa cada carta per a poder jugar. Totes aquestes pràctiques són medis per al mateix. Ja sigui el tarot d'internet, una baralla espanyola, les mans, el marro del cafè, una sopa amb lletres... És interessant veure com inventem formes en funció de les cultures i el moment històric per a fer més o menys el mateix.

Finalment, vam fer-li preguntes al pèndol de la seva àvia que ens el va portar. Cap de nosaltres havia interactuat mai amb un pèndol i ens va semblar un objecte molt íntim, que requereix una relació de confiança. Va ser un moment de silenci i d'observació, i en acabat vam acomiadar-nos de la Caterina Almirall. Agraïm molt que ens hagi dedicat el seu temps i estem molt contents de com va anar la conversa.

L'entrevista és un mètode per a adquirir coneixements que una altra persona ha investigat i treballat i que nosaltres trobem molt adequats per a la nostra recerca. El primer pas va ser escollir a qui volíem entrevistar, amb aquest pas vam descobrir a molts referents de les arts que treballaven amb algunes pràctiques màgiques. Finalment, vam fer l'entrevista amb la Caterina Almirall, ja que els seus treballs artístics s'adaptaven molt als nostres interessos i volíem saber moltes coses la seva relació entre art i màgia dins de la seva vida i les seves obres.
L'entrevista va anar molt bé, vam crear un diàleg molt agradable i ens va fer reflexionar sobre el llenguatge i la forma d'apropar-nos a la màgia.

Escolta aqui el Podcast amb

Caterina Almirall

Caterina Almirall, curadora independent, artista i professora. El seu treball manté sempre un interès sobre el mateix camp artístic, entenent la pràctica artística com un espai de producció de coneixement i de qüestionament sobre el món. En els últims temps ha centrat les seves recerques entorn del fet expositiu i la pràctica mediadora, amb especial interès amb el fet màgic. Caterina manté una gran relació amb certs rituals vinculats a la màgia com ara són el tarot o el pèndol, dos dels grans medis que li han servit al llarg del seu treball com a eina d'aprenentatge, tant en el seu camp artístic com personal.
Ja de molt petita va tenir els primers contactes amb la màgia, a partir de les petites coses que la seva àvia li ensenyava, i avui en dia recolza gran part del seu treball en aquesta.